Us presentem les gallines

Aquesta setmana dedicarem el post a les nostres gallines. Així podreu veure d’on surten els ous que us mengeu.  Actualment tenim 17 gallines i 6 galls . Tots ells són de varietats locals catalanes. En concret, del Penedès, del Prat i Empordaneses.

gall penedès-prat

gall prat

empordanès

 

gallina prat

 

 

 

 

 

 

A dalt a l’esquerra podeu veure un gall mestís, fill de mare Pendès ( ploma negra) i pare Prat. Aquest va ser dels primers galls que va nèixer aquí i li tenim un apreci especial. A continuació hi ha el gall ” alfa” del galliner. És el que parteix la pana entre tants galls, perquè és el primer que va arribar i el més gran. Té tots els trets distintius de gall Prat i la pota blava que el caracteritza.

Continua la lectura de “Us presentem les gallines”

Hem acabat la porta del camp

Quan ens vam plantejar de fer cistelles ens vam adonar que el primer que necessitàvem era un tros de terra més gran que el nostre hort pel consum particular. Fins aleshores havíem fet algunes proves de cultiu de cereal i de secà en un camp allunyat de la masia. Per regar en aquest camp i salvar el desnivell des de la bassa que hi ha al costat hauríem necessitat una motobomba (bomba amb gasolina). Plantejar-nos aquesta opció comportava una despesa important en cada reg i no ens acabava de convèncer. El propietari de la finca, amablement ens va deixar cultivar un camp situat davant la casa i per sota una gran bassa.

El següent pas era tancar tota la zona on nosaltres preteníem plantar per evitar que els senglars i les ovelles d’un ramat veí es mengessin la collita. Al estar situats al límit del parc natural del Montnegre-Corredor la fauna i flora local gaudeixen de bona salut. D’una banda això és beneficiós perquè partim d’un ecosistema basant equilibrat però Continua la lectura de “Hem acabat la porta del camp”

La col: la millor medicina per l’hivern

La col (Brassica Oleracea L. ) té el seu origen a Europa. Els celtes i els grecs van ser els primers que van incorporar-la a les seves dietes i posteriorment els romans van elevar-la a medicina, per les propietats excepcionals que té aquesta hortalissa d’hivern de la família botànica de les crucíferes.

I és que la col és rica en antioxidants, àcid fòlic i vitamina C; de fet, conté més vitamina C que les taronges. Unes propietats que l’han col·locat a l’avantguarda dels aliments per la prevenció i el combat de diversos càncers com el de colon, d’esòfag o de mama.

col

També ajuda a regular la pressió arterial pel seu alt contingut en potassi i afavoreix l’assimilació del ferro, per això és indicada en casos d’anèmia. La col és rica en calci, fòsfor, magnesi i ferro, cosa que ajuda a fortificar els ossos i a equilibrar el sistema nerviós.

Alhora, presenta un alt percentatge de betacaroté o provitamina A, per la qual cosa afavoreix la nutrició dels teixits i el bon estat de la pell. Per altra banda, la vitamina B1 que trobem en aquesta hortalissa beneficia la funció neuronal i l’absorció d’oxigen i funciona Continua la lectura de “La col: la millor medicina per l’hivern”

On vas amb tant envàs

La cooperativa de productors i consumidors la Magrana Vallesana ha fet un contranunci de la campanya “envàs on vas” en el qual de manera divertida exposen que la prioritat en el model de gestió dels residus hauria de començar per la prevenció en la producció d’envasos. Una premissa que compartim totalment.

#ONVASAMBTANTENVÀS- La Magrana Vallesana Continua la lectura de “On vas amb tant envàs”

Ja hem sembrat els alls

Gener, lluna descendent i dia favorable per les arrels. El calendari biodinàmic ens assenyalava el dia ideal per sembrar els alls. Prèviament haviem preparat el terreny i només ens calia separar les dents per tal de fer una bona tria. Les més grans i rodones per sembrar l’all sec i de les dents allargades en sortirà l’all tendre.

DSC_0049

 

 

 

 

 

 

 

 

Un cop feta la tria hem anat sembrant els alls manualment, com que la terra ja estava ben preparada no ens ha calgut cap eina per introduir-los, s’endinsaven a la perfecció. Els hem plantat a una distància aproximada de 10 cm vigilant de no enterrar-los massa profundament, tot fent nostra la creença popular de que l’all ha de veure sortir al pagès del tros! Continua la lectura de “Ja hem sembrat els alls”