La col (Brassica Oleracea L. ) té el seu origen a Europa. Els celtes i els grecs van ser els primers que van incorporar-la a les seves dietes i posteriorment els romans van elevar-la a medicina, per les propietats excepcionals que té aquesta hortalissa d’hivern de la família botànica de les crucíferes.
I és que la col és rica en antioxidants, àcid fòlic i vitamina C; de fet, conté més vitamina C que les taronges. Unes propietats que l’han col·locat a l’avantguarda dels aliments per la prevenció i el combat de diversos càncers com el de colon, d’esòfag o de mama.
També ajuda a regular la pressió arterial pel seu alt contingut en potassi i afavoreix l’assimilació del ferro, per això és indicada en casos d’anèmia. La col és rica en calci, fòsfor, magnesi i ferro, cosa que ajuda a fortificar els ossos i a equilibrar el sistema nerviós.
Alhora, presenta un alt percentatge de betacaroté o provitamina A, per la qual cosa afavoreix la nutrició dels teixits i el bon estat de la pell. Per altra banda, la vitamina B1 que trobem en aquesta hortalissa beneficia la funció neuronal i l’absorció d’oxigen i funciona molt bé com a diürètic. En aquest sentit, és un aliment indicat en el combat d’úlceres a causa del seu elevat contingut en glutamina. També se’n reconeix les seves propietats depuratives, remineralitzants, desinfectants i antiinflamatòries entre moltes d’altres.