Categoria: Diari de camp

Fa cosa d’un mes ens van visitar la Marta i la Paula i vam fer feina a l’hort. Ens vam dedicar a enfilar les tomateres del segon hivernacle i a treure els “xupons”. Aquí podeu veure el sistema d’enfilament que hem fet servir per dins l’hivernacle. No hem utilitzat canyes perquè no voliem malmetre el plàstic i estem força contents amb aquest sistema. La veritat es que durant aquests dies les tomateres han crescut moltíssim i ja estan el doble d’altes, però així us podeu fer una idea de com està l’hort d’estiu. Dins de l’hivernacle hem plantat dos tipus de tomàquets. De Montserrat buit i pera de Girona, dues varietats tradicionals molt aromàtiques i de sabor intens ideals per a amanides.

Les carabassoneres tenen un procés més ràpid i han crescut molt més que altres plantes d’estiu com les pebroteres, les tomateres i les albergínies. Aquí teniu la Marta collint el primer carabassó de l’any a mitjan de maig.

La Paula i el Jordi van seguir fent feina i van clavar les primeres canyes per enfilar les tomateres de fora. I mireu el resultat, han quedat perfectament alineades. Aquestes tomateres al estar a fora han patit Continua la lectura de “Visita a l’hort” →

Ja fa uns dies que la primavera es respira per tots els racons aquí al camp. És una explosió constant de colors i vida, que ens fa sentir priviegiats de poder-ho gaudir de tant aprop.  Els primers a anunciar-ho van ser els cireres regalant-nos uns paisatges preciosos i a l’hort ja estan florint els pèsols i les faves. Algunes flors fins i tot començen a assecar-se i a fer les tavelles i això vol dir que en qüestió de setmanes ja tindrem faves i pèsols a les cistelles.

 

 

 

 

 

 

 

 

Amb l’arribada del bon temps i esperant que no faci una gelada tardana, ens hem atrevit a plantar les tomateres, els carbassons, les albergínies i els pebrots. Ho hem fet dins del segon hivernacle perquè fora les temperatures encara serien massa baixes, la caloreta d’aquests dies les ajuda perquè estan creixent moltíssim i potser d’aquí un meset ja podreu menjar els primers tomàquets!  N’hem plantat dues varietats, montserrat buit i pera de Girona, ideals per amanides. Aprofitem també per ensenyar-vos els hivernacles, aquí els teniu, la veritat es que sort n’hem tingut aquest hivern!

L’activació primaveral ha servit també per acabar d’instal·lar el reg i posar el tub pla a la plantada que hem fet fora d’enciams, pastanagues, espinacs i bledes. La calor d’aquests dies asseca molt la terra Continua la lectura de “Es respira primavera!” →

Aquesta setmana dedicarem el post a les nostres gallines. Així podreu veure d’on surten els ous que us mengeu.  Actualment tenim 17 gallines i 6 galls . Tots ells són de varietats locals catalanes. En concret, del Penedès, del Prat i Empordaneses.

 

 

 

 

 

 

 

A dalt a l’esquerra podeu veure un gall mestís, fill de mare Pendès ( ploma negra) i pare Prat. Aquest va ser dels primers galls que va nèixer aquí i li tenim un apreci especial. A continuació hi ha el gall ” alfa” del galliner. És el que parteix la pana entre tants galls, perquè és el primer que va arribar i el més gran. Té tots els trets distintius de gall Prat i la pota blava que el caracteritza.

Continua la lectura de “Us presentem les gallines” →

Quan ens vam plantejar de fer cistelles ens vam adonar que el primer que necessitàvem era un tros de terra més gran que el nostre hort pel consum particular. Fins aleshores havíem fet algunes proves de cultiu de cereal i de secà en un camp allunyat de la masia. Per regar en aquest camp i salvar el desnivell des de la bassa que hi ha al costat hauríem necessitat una motobomba (bomba amb gasolina). Plantejar-nos aquesta opció comportava una despesa important en cada reg i no ens acabava de convèncer. El propietari de la finca, amablement ens va deixar cultivar un camp situat davant la casa i per sota una gran bassa.

El següent pas era tancar tota la zona on nosaltres preteníem plantar per evitar que els senglars i les ovelles d’un ramat veí es mengessin la collita. Al estar situats al límit del parc natural del Montnegre-Corredor la fauna i flora local gaudeixen de bona salut. D’una banda això és beneficiós perquè partim d’un ecosistema basant equilibrat però Continua la lectura de “Hem acabat la porta del camp” →

La cooperativa de productors i consumidors la Magrana Vallesana ha fet un contranunci de la campanya “envàs on vas” en el qual de manera divertida exposen que la prioritat en el model de gestió dels residus hauria de començar per la prevenció en la producció d’envasos. Una premissa que compartim totalment.

#ONVASAMBTANTENVÀS- La Magrana Vallesana Continua la lectura de “On vas amb tant envàs” →